Fulls de recerca científica i intuïció creativa escrits en les modalitats lingüístiques del diasistema Occitano-romànic.

Separata literària de Paraula d'Oc.

Els premis TROBADORS DEL III MILLENARI foren lliurats a la ciutat de Valéncia el 2 de febrer de 1990, data de la commemoració del naixement del rei Jaume I a la ciutat occitana de Montpelhiér. En les bases de la convocatória manifestàvem que faríem publicació col.lectiva amb la finalitat de "pausar una primièra pèira comuna” que ajudara a retrobar la nostra cultura de Llemotges a Alacant i de Bordeus a la Gàrdia. Han passat molts anys abans de poder tindre la publicació al carrer, pero, la força que ha anat adquirint l’occitanofília a terres valencianes durant tot el temps transcorregut, ha permés que ara puga eixir a la llum la present separata de Paraula d’Oc-literatura i, que poguem dir esperançats que els segons Premis ja estan a punt.

La convocatòria, que hui assumix Paraula d’Oc, fon feta per la desapareguda associació cultural Pere lo Gran. El jurat estigué presidit pel prestigiós poeta i professor de la Universitat Paul Valéry de Montpelhiér en Felip Gardy. I a l'acte, celebrat a Valéncia-ciutat, estigué el president de l’Institut d’Estudis Occitans en Robèrt Martí el qual obsequià els assistens amb unes amables i profundes paraules en occità.

Es presentaren quaranta-set treballs procedents de terres valencianes, occitanes i catalanes, els quals donen a entendre clarament que el sentiment de germanor encara és ben viu.

La convocatòria, la present edició i les que seguiran responen a la idea que el mestre Loïs Alibèrt expressà en el discurs de l’acte fundacional de la Societat d’Estudis Occitans, l’any 1930.

"... una literatura contemporanea a besony d’un public espandit, e sa vida serà tant mai favorida que aiceste serà mai nombrós. Es solament dins l’union culturala de tots los occitans dels dos penjals dels Pireneus que cal cercar aquelas condicions de prosperitat. Tot ensag d’edicion o de jornalisme es a aquel pretz.

Malastrosament, despuei lèu quatre secles que nòstra lenga es estada forabandida de las escolas e de l’usatge oficial, a perdut tot son vocabulari escrit e s’es esmicada en un fum de parlars grafiats sens cap de preocupacion d’unitat. Pieg encara, un contingent sempre creissent de paraulas francesas s’es substituit als mots del terrador. Per la tornar rendre apta a exprimir totas las ideas e a aténher lo vast public indespensable a sa vida, caldrà donc unificar la grafia e lo vocabulari dins la mesura de las possibilitats e far cafre totas las baralhas que separan los parlars, de Niça a Pau e de Limoges a Valéncia".

El primer premi fon concedit a Joan Frederic BRUN per "Odas ivernencas".

D’acord amb les bases, publiquem també la dels finalistes seleccionats.