La identitat valenciana, camins de retrobament. (3)

EL MANIFEST ANTIOCCITANISTA,
PANOCCITANISME? PANCATALANISME?

Lluís Fornés

En el Comentari que va publicar Alibèrt es veu clarament que el seu ‘panoccitanisme’ és purament lingüístic. Per ad ell la llengua dels dos penjals del Pirineu és la mateixa, no podia entendre que el català vullguera ser una llengua llatina més. El nacionalisme polític catalanista el superava, no l’entenia, no veia que darrere d’aquells jocs, aparentment lingüístics hi havia un procés, el que finalment coneixem com: el Procès.

“COMENTARI AL MANIFEST”  de Loïs Alibèrt.

Publicat en la revista Oc, núm. 16-17 (147-148) Gener-abril 1934 TOM IV,  P. 80-81-82:

“Lo manifest que precedís nos pareis meritar un comentari, tant mai qu’es estat signat per una tiera d’omes que representan la flor de la nauta cultura catalana actuala.

Nostra posición ideologiaca davant los problemas linguistics e politics de ço que podem nomenar lo <<panoccitanisme>> nos farà aquel trabalh mai que mai aisit e agradiu.

Nostre parlament de La Universitat de Barcelona del 18 d’abril 1933, quora lo Centenari de la Renaissença catalana (fasc. d’Oc 10-11), aviá ja marcat netament las limitacions del nostre occitanisme sus aquel doble terrèn. Tot aquò per tampar categoricament la porta a certanas ideas d’unificación politica e lingüística occitana, nascudas dins de cervels mai afogats que non pas assenats dels dos penjals del Pireneus.

Continua llegint «La identitat valenciana, camins de retrobament. (3)»

La Identitat Valenciana, camins de retrobament. (2)

EL MANIFEST ANTIOCCITANISTA, SECESSIONISTA,

                                                                                  Lluís Fornés

“DESVIACIONS EN ELS CONCEPTES DE LLENGUA I PATRIA”

Publicat en la revista Oc, núm. 16-17 (147-148) Gener-abril 1934 TOM IV, pp 76-96.

Els signants: Pompeu Fabra, R. d’Alòs-Moner, R. Aramon i Serra, Pere Bohigas, Josep Maria Capdevila, J.M de Casacuberta, Pere Coromines, Joan Coromines, Francesc Martorell, J. Massó-Torrents, Manuel de Montoliu, L.Nicolau d’Olwer, Marçal Olivar, A. Rovira i Virgili, Jordi Rubió, Pau Vila.

I

           “L’inici de la segona centúria de la Renaixença ens ha portat a meditar conscienciosament sobre el camí fet pel catalanisme i el que encara resta per fer. Constatem, d’una banda, com el sentiment patriòtic s’ha estés considerablement i com l’actuació de diverses generacions ha cristal.litzat en guanys culturals i polítics. D’altra banda, pero, cal aclarir unes desviacions actuals, que comporten perills gravíssims. Dues són aquestes errors o desviacions que intentem de rectificar amb les presents ratlles: 1er. la concepció de la nostra Pàtria com a formada únicament pel territori de l’actual Generalitat, és a dir, la seva reducció a una de les regions que la integren, fruit d’un afebliment de consciència nacional; 2on. la concepció que dóna a la nostra Pàtria una extensió excessiva, que no ha tingut mai, provinent d’una confusió de catalanisme amb occitanisme.

Continua llegint «La Identitat Valenciana, camins de retrobament. (2)»

La Identitat Valenciana, camins de retrobament. (1) Introducció al Manifest antioccitanista. (Llengua catalana, països catalans)

Lluís Fornés.

Prat de la Riba

Els valencians tenim assumit que som un poble sense identitat: “Qué vos passa valencians…?” I és important saber per qué. Sense consciència, sense saber per qué s’ha produït eixe dèficit, no podrem arribar a superar-lo mai.

Continua llegint «La Identitat Valenciana, camins de retrobament. (1) Introducció al Manifest antioccitanista. (Llengua catalana, països catalans)»

LA CARTOGRAFIA LINGÜÍSTICA D’ÀMBIT OCCITANO-ROMÀNIC: UN CAMÍ D’AUTODESCOBRIMENT (I)

Article de Alexandre X. ORDAZ DENGRA, en Paraula d’Oc, núm. 17

“… Siga com siga, hi ha hagut i hi ha una base objectiva per a afirmar l’existència d’una realitat lingüística que engloba les realitats lingüístiques occitana i catalana-valenciana-balear; i, a partir d’ahí(segons les preferències -estes sí, subjectives- de cada u), per a parlar de modalitats occitano-romàniques, de llengües occitano-romàniques o de diasistema occitano-romànic. És a dir: hi ha una realitat lingüística
que inclou tant la manera de parlar dels valencians com la dels gascons o els provençals, en contrast amb la dels gallecs o la dels sicilians.”

Descarregueu l’article sancer punjant ací.

LA DIÀSPORA OCCITANA AL PAÍS VALENCIÀ

El Canal Historia (en espanyol) ha emés una sèrie de capítols patrocinats per la Diputació de Castelló que investiguen la calcigada de l’ordre dels Templers al nord del País. Al capítol 5é es desenvolupa una sèrie d’evidències històriques que fan palesa la primera de les grans migracions històriques de gents d’Occitània cap al Regne de Valéncia.

La conseqüència d’estes migracions seria un nou paradigma al voltant de l’origen del valencians: una bona part dels nostres arrels està en les terres occitanes.

Podeu vore el capítol del documental ací:

LA CANÇON DE SANTA FE, LO GRAND MONUMENT A L’ UNITAT LINGÜISTICA

Lluís FORNÉS, en Paraula d’Òc núm. 16, gener 2018.

(LO CONTÈXT)

Òc: Del punt de vista scientific ‘la Cançon de Santa Fe es lo grand monument a l’unitat lingüistica’. Mas cal dire tanben que lo secessionisme catalanista, vestit totjorn de sciéncia, pode pas ésser scientific perque es vengut de la man de la politica. Julio Casares, Secretari de la RAE:
“Y no està exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho en las definiciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear con el fin de ajustarlas a la lingüística moderna. Del valenciano se decía <<dialecto de los valencianos>>. Ahora se le reconoce la categoría de lengua <<hablada en la mayor parte del reino de Valencia>>”. CASARES, J. (1959)

Volem començar amb una afirmacion clara: Non al secessionisme. Continua llegint «LA CANÇON DE SANTA FE, LO GRAND MONUMENT A L’ UNITAT LINGÜISTICA»

DICTADA OCCITANA 2017

Vos esperem a tot en la Dictada Occitana d’enguany. La farem com en els darrers anys a la vila d’Albocàsser (Alt Maestrat).

Com podreu comprovar en el cartell adjunt, es fan un seguit d’actes entre el 27 i el 29 de gener però la Dictada pròpiament dita serà el dissabte 28.